Per sort o per
desgràcia l'economia no és una ciència exacte i és per això que, a banda i
banda de l'oceà, fa temps que es lliura una batalla ideològica entre dos
escoles radicalment enfrontades: els defensors de la planificació econòmica per
part de l'Estat i els que confien totalment en l'eficiència natural del mercat.
Aquest debat, que impregna la majoria d'economies dels països desenvolupats, te
dos protagonistes principals: Keynes i Hayek i gràcies a ells encara és
possible entendre la defensa acarnissada de la idea d'austeritat que fa
Alemanya per sortir de la crisi de 2008 o què alguns premis Nobel, com Krugman
o Stiglitz, defensin l'augment de la inversió pública per reactivar l'economia
americana.
És un debat difícil
i el llibre de Nicholas Wapshott contribueix a il·luminar-lo de manera rigorosa
i per a tots els públics. Segons l'autor, si volem entendre la disputa econòmica
actual hem de remuntar-nos fins a la primera meitat del segle XX, quan el món
va quedar enormement trasbalsat per les dues Guerres Mundials i el crack del
29. Davant les devastadores conseqüències de la violència i l'especulació, es
va posar sobre la taula la necessitat de donar una resposta ferma a la situació
econòmica dels estats. I aquí és precisament on aquests dos noms, Keynes i
Hayek, prenen tot el seu protagonisme.
John Maynard
Keynes, professor del King's College, va ser reclutat després de la primera
gran guerra com assessor. A propòsit de les mesures que finalment es van
aplicar al Tractat de Versalles, va escriure Les conseqüències econòmiques
de la pau i a partir d'aquell moment es va convertir en un referent de
l'economia internacional. La seva reputació fou tan lloada que també va ser el
principal responsable de les solucions proposades per superar el crack del 29 i
les conseqüències de la segona Guerra Mundial. La publicació de la seva Teoria
General l'any 1936 només va contribuir a eixamplar definitivament la seva
fama.
Friedrich Hayek,
per la seva banda, la família del qual va acabar molt tocada precisament pel
Tractat de Versalles, venia de l'Escola Austríaca i defensava unes idees
totalment contràries a les de Keynes. L'Estat, segons ell, era una màquina
perversa que alterava l'autoregulació del mercat i amb això les llibertats
fonamentals de qualsevol ésser humà. L'any 1944, amb molt poca fortuna, va
publicar la seva obra més famosa Camins de servitud, un títol inspirat
en Tocqueville, l'objectiu del qual era reduir el poder dels planificadors
macroeconòmics de l'estat, a més d'enfrontant-se directament a la URSS d'Stalin
que en aquell moment era una aliada de Gran Bretanya i el EEUU.
El mèrit del llibre
de Wapshott rau no només en mostrar-nos dues posicions econòmiques enfrontades
sinó també, de manera més transversal, la historia de dues personalitats
preocupades per garantir el benestar de la població. Durant la segona Guerra
Mundial, Alemanya amenaçava a Anglaterra de bombardejar les seves principals
ciutats, resulta que els dos intel·lectuals que haurien de marcar la batalla
ideològica més important del segle van passar vàries nits junts, a soles, al
terrat de la capella del King's College de Cambridge mirant al cel vigilant que
no hi hagués cap bombarder alemany que amenacés un dels emblemes del pensament
occidental. Dos intel·lectuals oposats i una mateixa idea de llibertat. La
guerra, en matèria econòmica, tot just havia començat.
Gràcies al llibre
sabem que, després d'haver gaudit d'una prosperitat sorprenent durant vàries
dècades, les receptes macroeconòmiques de Keynes van començar a fallar als anys
vuitanta. És el moment on Hayek va començar a despuntar i no precisament per la
seva teoria econòmica, sinó pel seu atac furibund contra el sobredimensionament
que havia pres el govern. Inspirada directament en ell: “estic molt orgullosa
d'haver après tant de vostè durant els últims anys. Estic segura de que
triomfarem. Si ho fem, la seva contribució a la nostra victòria haurà estat
immensa”, Margaret Tatcher es va proposar al 1979 reduir el sector públic,
retallar impostos, privatitzar i desregular les empreses inaugurant així una
nova època del capitalisme, la del lliure mercat.
El llibre relata de
manera molt clarificadora les polítiques econòmiques que es van succeir des
d'aquell moment fins arribar a la crisi de l'any 2008. Les raons d'aquesta
crisi, segons ell, son bàsicament el resultat d'unes polítiques que, com les de
Keynes, també van resultar del tot insuficients per mantenir la justícia i la
seguretat en el mercat. De fet, des d'aquell moment sembla com si el
capitalisme hagués iniciat una carrera que ningú pot aturar, encara que tothom
l'assenyali com un perill mundial.
Després d'haver-nos
mostrat els èxits i els fracassos de les dues posicions enfrontades, el llibre
deixa una porta oberta al futur, al nostre parer, necessària. Per bé que les teories
de Keynes i Hayek han estat i son molt importants per entendre els problemes
econòmics actuals, visualitzar les seves raons de manera lliure, tensionada,
sense vencedors i derrotats ens fa pensar en la continuïtat que han de tenir
les seves idees, quant s'han de transformar encara i com, algun dia, aquest
debat es veurà superat.
El llibre de
Wapshott marca les línies de sortida d'una partida que avui es troba amenaçada
per tots els fronts possibles. Posar ordre en la història és important per
seguir avançant i aquest llibre compleix el que promet. Ara toca fer un pas
endavant i mirar el món amb un ulls nous.
No hay comentarios:
Publicar un comentario